divendres, 5 d’agost del 2011

L'últim sospir de la Misèria


Una gota de suor,
bigotera,
rellisquejar, juganera, per al seu rostre
fins a extingir-se en els llavis eixuts.

La llengua, blanquinosa i grosa
es mou, parsimoniosa
d'una banda a l'altre,
dins la gola, ara cova inhòspita

Escumeja la vella davant la mort ansiosa,
darrer sospir de basarda,
tímid intent d'endur-se'n un gest humà
abans de lliurar-li un cos descompost

2 comentaris:

  1. Hola Misèria! Amb aquest fons de pantalla no es pot llegir massa bé :( Una abraçada

    ResponElimina
  2. ja esta canviat! ^^ gràcies per avisar :D

    ResponElimina