divendres, 5 d’agost del 2011

L'últim sospir de la Misèria


Una gota de suor,
bigotera,
rellisquejar, juganera, per al seu rostre
fins a extingir-se en els llavis eixuts.

La llengua, blanquinosa i grosa
es mou, parsimoniosa
d'una banda a l'altre,
dins la gola, ara cova inhòspita

Escumeja la vella davant la mort ansiosa,
darrer sospir de basarda,
tímid intent d'endur-se'n un gest humà
abans de lliurar-li un cos descompost

La Misèria de Amy Winehouse


La Misèria addicta


Prometo ser fidel a les meves addiccions
i lluitar dia a dia per una mort propera.
Arraconar qualsevol pensament necessari
defensant com una il·luminada els superflus.
Malvendre els ideals
aprofitant les debilitats alienes
per a modelar-me fins ser la noia idíl·lica
que tots desitgeu.