dilluns, 3 de setembre del 2012
diumenge, 17 de juny del 2012
diumenge, 25 de març del 2012
dimarts, 21 de febrer del 2012
diumenge, 1 de gener del 2012
La Misèria enverinada
A la vetlla del dia
fugint de la foscor
estès el cos al terra
vaig veure el teu rostre anar-se’n.
Al teu braç una agulla,
verga d'un maleït veler.
A la teva sang un verí,
turmentós oratge d'ànimes.
A la teva ment desesperança,
pervers periple de tots.
La mare Misèria
No era sabedora del teu semblant
quan arrelada a la branca d'un arbre esmerlit
vaig rebel·lar-me contra la fatalitat.
Entre crits i gemecs famolencs
vaig lluitar contra la natura
No coneixia el so del teu cor
però si de les urpes de la expiació,
mentres estripava escumejant
el fruit del meu cos
Vaig empènyer envoltada de les osseres
de la meva fillada enduta per la parca.
Volia tocar el teu rostre
i no et veia la cara
ara engolida per la fam...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)