dimecres, 30 de novembre del 2011

La Misèria perduda

Òrfena dels sentits
vaig oblidar la paraula.

He buscat en foscos  racons 
de lectures abandonades,
sota un mar incert
de llibres desnonats,
en gèlides biblioteques
plenes de mirades incompreses

I no l'he trobada...

Mal venent-me per carrerons literaris
llepant les ferides de joves poetes,
he regirat la brossa dels lletraferits
i recollit la èbria estima d'un mestre lloat.

I no l'he trobada...

He cercat entre renecs de velles meuques
bregant amb homes que han desaprès el nom
i escridassant  a mots  sentenciats
a l'etern silenci del no-res.

I no l'he trobada...

Vaig embogir enmig de llibreries de vells
arrossegant-me nua per els seus prestatges
intentant embriagar-me de la seva saviesa

Només necessito una paraula teva,
encara que sigui una d'estimada...

La Misèria i Déu


dimarts, 18 d’octubre del 2011

La Misèria nua


Són les vostres aquestes mans?...
Aquells braços em són desconeguts,
les cames no són les meves,
mon sexe m'és estrany!.

Aquest cos davant d'un mirall,
és el reflex d'una altra.

Per què voleu la meva ànima,
agonitzant de dolor,
si m'heu deixat nua?

La Misèria i l'alegria

La Misèria menyspreada


El teu menyspreu es reflecteix
a les teves mans colpejant-me,
a la teva ira desfermada
contra les meves paraules nues,
a la teva saliva escopida
contra el meu rostre ensangonat,
a la teva navalla esmolada
clavant-se en la meva carn adolorida.

El meu menyspreu és la teva por
a veure't reflectit en mi.

dimarts, 27 de setembre del 2011

La revolució de la Misèria

"Proletarier aller Länder, vereinigt euch!"

Grassos del món, uniu-vos!
Que les carns s'eixamplin
i el greix triomfi.
Talles immenses
contra la repressió del maniquí.
Golafreria insaciable
contra la dictadura de la imatge.
Mengeu-vos amb passió
les seves esquifides idees
i els cossos silenciats
amb dietes i cirurgia
us seguiran cap a la llibertat,
i un Món Nou serà nostrat!

La Misèria submergida


dimarts, 6 de setembre del 2011

La impúdica Misèria

Lliura'm la teva ànima
quan la foscor t'envaeixi
i sentis la necessitat
d'assaborir l'últim glop.
Besa'm la mà impúdica
i acompanya'm al meu llit,
allibera't del teu cos
i prem la meva forma.

La Misèria de la Constitució



La Misèria penedida

No n'hi ha fulla esmolada
que segui d'arrel la meva llengua?
La que va gosar ofendre el teu nom
per a després, àvida i cínica,
llepar les teves llàgrimes
assaborint amb plaer
victòria tan estúpida.

dimecres, 24 d’agost del 2011

La Misèria perduda


Òrfena dels sentits
vaig oblidar la paraula.

He buscat en foscos  racons 
de lectures abandonades,
sota un mar incert
de llibres desnonats,
en gèlides biblioteques
plenes de mirades incompreses

I no l'he trobada...

Mal venent-me per carrerons literaris
llepant les ferides de joves poetes,
he regirat la brossa dels lletraferits
i recollit la èbria estima d'un mestre lloat.

I no l'he trobada...

He cercat entre renecs de velles meuques
bregant amb homes que han desaprès el nom
i escridassant  a mots  sentenciats
a l'etern silenci del no-res.

I no l'he trobada...

Vaig embogir enmig de llibreries de vells
arrossegant-me nua per els seus prestatges
intentant embriagar-me de la seva saviesa

Només necessito una paraula teva,
encara que sigui una d'estimada...

divendres, 5 d’agost del 2011

L'últim sospir de la Misèria


Una gota de suor,
bigotera,
rellisquejar, juganera, per al seu rostre
fins a extingir-se en els llavis eixuts.

La llengua, blanquinosa i grosa
es mou, parsimoniosa
d'una banda a l'altre,
dins la gola, ara cova inhòspita

Escumeja la vella davant la mort ansiosa,
darrer sospir de basarda,
tímid intent d'endur-se'n un gest humà
abans de lliurar-li un cos descompost

La Misèria de Amy Winehouse


La Misèria addicta


Prometo ser fidel a les meves addiccions
i lluitar dia a dia per una mort propera.
Arraconar qualsevol pensament necessari
defensant com una il·luminada els superflus.
Malvendre els ideals
aprofitant les debilitats alienes
per a modelar-me fins ser la noia idíl·lica
que tots desitgeu.



dimarts, 28 de juny del 2011

La Misèria encegada


No vull veure les llàgrimes d'una flor marcida
al sentir la pluja propera que doblegarà el seu cos
Les mans velles i endurides d'un nen esclau del nostre temps
No vull veure la trista passejada d'una fadrina assetjada
per un record llunyà i descolorit
Els vailets dansant embogits al voltant d'una foguera
feta amb les flames de la guerra.
No vull veure el teu rostre reflectint la meva amargor
No vull veure res que no sigui mentida!

La Misèria reflectida


diumenge, 19 de juny del 2011

La Misèria afamada

Acarona a la mort amb mans tremoloses
alhora que mama la seva llet ensangonada.
Llàgrimes seques per a dolces paraules de difunts,
cants de mares deslliurades
portant el dol de la vida
.amagat entre les cames

dilluns, 6 de juny del 2011

La Misèria sense ànim de lucre



Sense ànim de lucre
vaig descapitalitzar ànimes al Mercat de la Bogeria,
oferint interessos enverinats pregàveu per la meva absolució.
Sense ànim de lucre
i amb paraules encisadores
em vau oferir els vostres cossos a preu de mercat.
Sense ànim de lucre
deslocalitzava vides i amortitzava morts
amb el beneplàcit dels poderosos i la complicitat dels ignorants
Sense ànim de lucre
vaig obrir les entranyes dels vostres fills per dibuixar els plànols de ciutats futures i amb la seva pell confeccionar les cortinetes que guarneixen les vostres llars.
Sense ànim de lucre
us vau arrencar els ulls per a no veure l'infern que hi havia al voltant vostre i així poder proclamar, al mig de la plaça, la vostra indignació
Sense ànim de lucre
em vas vendre, davant notari i sense piular, el teu futur.

La Misèria i les eleccions


diumenge, 29 de maig del 2011

La miseria i el conte

Al mig d'una tempesta em desperto de nit, udolen els llops ensumant carn fresca.
Bruixes i nans dansen nus al meu voltant, les nines de drap s'arrenquen el fils amb l'esperança incerta de fer-se un nou vestit.
L'ós de peluix es renta les mans cercant unes tisores per obrir-se en canal veient al mag menjar-s'hi sense encant el colom amagat i la reina, farta de tanta munió, se'n va a córrer món a la caça d'un pallasso infeliç.
Enyoro amb joia aquest conte de bressol que em relatà ma mare abans de morir.

La Misèria i l'ascensor


dilluns, 23 de maig del 2011

La Misèria fosca


Foscor de nit envoltant el meu cos. 
A cau d'orella sento la veu del silenci,xiuxiueja altres silencis, altres crits de veus omeses. 
Un got rellisca de les meves mans, dits tremolosos castigats amb ungles fustigades.
Esclata contra el terra , violent, desmesurat, sense contenció. 
Espigues de vidre s'incrusten als meus peus. Sang sense color. Morta. 
El meu cos envoltant la foscor de nit.

La Misèria i les respostes


dijous, 19 de maig del 2011

Un dia de Misèria


Avui me he llevat tard, plovia, em preparo un cafè, engego la tele, abaixo el so i apareixen imatges del món, imatges de guerres.
Em rento les dents davant un mirall que em mostra una noia que no conec.
Sabates, pantalons, samarreta i una pesada càrrega a l'esquena.
Marxo cap a l'insti. Davant la porta les meves amigues. Crits, més crits. Quatre hores de silencis magistrals i son, molta son.
Dinar, a desgana, més tele, més guerres. Marxo cap a l'insti, més silencis entre sorolls.
Marxo amb les meves amigues, criden, fumem, mirem...
Torno a casa, plou, em preparo un cafè, engego la tele, abaixo el so i apareixen imatges del món, imatges de guerres.
Sopar, a desgana,em rento les dents davant un mirall que em mostra una noia que no conec.
Pijama descolorit i una pesada càrrega a l'esquena.
Em fico al llit. Vuit hores de silencis demencials i son, molta son.