dimarts, 6 de setembre del 2011

La Misèria penedida

No n'hi ha fulla esmolada
que segui d'arrel la meva llengua?
La que va gosar ofendre el teu nom
per a després, àvida i cínica,
llepar les teves llàgrimes
assaborint amb plaer
victòria tan estúpida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada