No era sabedora del teu semblant
quan arrelada a la branca d'un arbre esmerlit
vaig rebel·lar-me contra la fatalitat.
Entre crits i gemecs famolencs
vaig lluitar contra la natura
No coneixia el so del teu cor
però si de les urpes de la expiació,
mentres estripava escumejant
el fruit del meu cos
Vaig empènyer envoltada de les osseres
de la meva fillada enduta per la parca.
Volia tocar el teu rostre
i no et veia la cara
ara engolida per la fam...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada